Premsa

Als presents els va xocar veure un piano en plena muntanya, un contrabaix entre pins, clarinets i violins junt amb les pedres, i la silueta de Mara sobreeixint amb el mar de fons. Va ser un concert per a recordar. Les peces musicals enlluernaven el públic i este aprofitava per a fer-se còmplice dels artistes. Artaica va presentar cants d'estil, mescles de ritmes tradicionals i una aconseguida posada en escena. Els presents no van defraudar. Ningú va voler perdre's esta actuació. Inclús els núvols. Del càlid sol de la vesprada es va passar a una copiosa tempestat que va posar el punt i final al dia de Sant Llorenç. Les províncies. Carles Gimeno

Realment, la proposta d'Artaica és interessantíssima. Una fusió entre la tradició mediterrània i especialment valenciana i uns elegants ritmes de swing, i jazz En algun moment de l'actuació vam tenir la impressió d'estar escoltant una versió (sense que la paraula versió tingui cap connotació negativa) valenciana de Madredeus. Antoni Casals | música

Nou supergrup de folk mediterrani. Projecte sense fronteres en què la tradició es vesteix amb un vestit confeccionat per diverses cultures. Cristina García / El Periòdic Mediterrani

Artaica és tradició. Miquel Cornellà / Tres de quatre

Artaica és una formació valenciana de música tradicional contemporània que cuida molt el culte a la bellesa musical. Transmeten tacte, delicadesa i molt bones formes. Es tracta d'una formació amb un gran bagatge artístic, que sap a Mediterrània, a flamenc, improvisació i jazz, una mescla explosiva i molt grata per als nostres sentits. El conjunt està format per un piano, un contrabaix, un clarinet i una magnífica i molt sensible veu femenina, Mara Aranda, que recorre els racons culturals de les nostres costes i de la nostra tradició. Una proposta sensible i professional, capaç de captivar a cada una de les persones que allí ens trobàvem. Zeus Díaz Cid / Tres de quatre

Reflexa d'una altra manera el llegat heretat dels nostres majors, encara que amb un disseny contemporani. Llevant EMV