rtaica

|
Basats en material tradicional, majoritàriament de l'àrea de la Mediterrània, Artaica oferix en este projecte un so obert, sense fronteres, apàtrida; sense innecessàries etiquetes i catalogacions, que porten a l'oient des de l'escolta de cançons de senzilles melodies i arranjaments mínims, però de contundència aclaparadora, fins aquelles altres d'indescriptible bellesa en què s'unix l'execució de ritmes d'amalgama a les escales orientals configurant un so tan inquietant com a atractiu Mara Aranda, coneguda en l'escena tant nacional com més enllà de les nostres fronteres; després d'haver donat concerts per tot el món des de 1996 incloent tota Europa, Noruega, El Marroc o Xina representant les músiques d'arrel tradicional, el repertori sefardita i projectes de composició pròpia; amb la seua versàtil capacitat interpretativa cedix en el seu discurs vocal espai a la part instrumental fent de cada composició un sòlid treball d'equilibri arquitectònic en què els instruments prenen i deixen un primer pla que s'advertix i es disfruta com un galanteig constant entre veu i música. Les melodies d'Artaica tenen eixe sabor de la mar inconfusible de la que provenen i de la que és inútil i innecessari sostraure's perquè les seues aigües bonanceres i plàcides, riques de mixtura i segles d'intercanvi d'experiències d'uns i altres pobles riberencs, estan mesclades amb la pròpia sang. Estes arrels musicals es reflectixen i es potencien, com un valor de primer orde, amb el cant tradicional valencià, anomenat “cant d'estil”, amb similituds a les músiques àrabs residu dels quasi huit segles de convivència amb la població musulmana en terres ibèriques. Però encara van més enllà i no dubten a festejar melodies, ritmes, escales o sonoritats que provenen de terres dins, obtenint un personalísim estil que ens acosta a tradicions unes vegades conegudes i apreciades i altres vegades llunyanes que es reben amb intel·ligent curiositat. Mara Aranda y Artaica se encuentran y explayan en un proyecto dirigido por Xavi Folch, un intel·lectual de la música, compositor, arranjador i contrabaixista de la formació, que amb els seus estudis de grau superior de jazz i experiència en grups de música tradicional, flamenc i òpera contemporània entre d’altres, sap dirigir eixe germen inicial de les músiques d’arrel amb la idea de crear un so eclèctic que parteix en la seua singladura d'un punt geogràficament molt determinat però que va a la trobada d'altres cultures per a veure's reflectit en elles o per a aprofitar també musicalment els punts de disparitat, les enriquidores diferències.
|