| |
Basats en material tradicional, majoritàriament de l'àrea del Mediterrani, Artaica oferix en aquest projecte un so obert, sense fronteres, apàtrida; sense innecessàries etiquetes i catalogacions, que porten a l'oient des de cançons de senzilles melodies i arranjaments mínims, però de contundència aclaparadora, fins aquelles altres d'indescriptible bellesa en què s'unix l'execució de ritmes d'amalgama i escales orientals a altres sonoritats pròpies de la cultura europea, configurant un so tan inquietant com atractiu. Però Artaica encara van més enllà i no dubten a cortejar melodies, ritmes, escales o sonoritats de terres endins, obtenint un personalíssim estil que ens acosta a tradicions unes vegades conegudes i apreciades i altres vegades llunyanes, a les què un s'hi acosta amb intel•ligent curiositat.
Mara Aranda, després d'haver donat concerts per tot el món des de 1996 representant les músiques d'arrel tradicional, el repertori sefardita i projectes de composició pròpia; creadora d'un estil d'interpretació que busca l'equilibri entre la força del dramatisme dels registres tradicionals i la poètica d'un estil més depurat i elegant, cedix en el seu discurs vocal espai a la part instrumental, desenvolupada i ricament exposada per Sergi Rajadell (piano), Agustí Vidal(clarinet i violí) i Xavi Folch, contrabaixista i director de la formació, que sap dirigir eixe germen inicial de les músiques tradicionals, sempre incloent el respecte i el culte a la bellesa com les seues màximes premisses, en un galanteig constant entre veu i música. Aquests dos mons, tradició i contemporaneïtat, es donen la mà per crear un clima d'elegància i harmonia que en el seu periple creen un so únic, al mateix temps d'arrel i de modernitat, donant al treball un homogeni concepte global, sòlid i de màxima qualitat. |
